Dret de la Unió

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dit que la llei espanyola d'amnistia aprovada per a “normalitzar” la situació a Catalunya és compatible amb el Dret de la Unió Europea. La idea d'aquesta llei és deixar sense efecte (en determinats supòsits) responsabilitats penals, administratives i comptables relacionades amb el procés independentista català, com les derivades de l'organització del referèndum il·legal i altres actuacions lligades a aquest context.

El cas arriba a Europa perquè dos tribunals espanyols van preguntar al TJUE si aquesta amnistia encaixava amb normes i principis de la UE. En concret, es plantejaven dubtes en assumptes on s'acusava algunes persones d'haver causat pèrdues a la Generalitat per l'ús de fons públics (per exemple, per organitzar el referèndum o impulsar internacionalment la independència) i també en procediments on s'investigaven delictes de terrorisme vinculats a aquest moviment.

El TJUE conclou que Espanya pot aprovar una llei així dins del seu àmbit de decisió, sempre que no es vulnerin principis essencials de la Unió. I, segons el Tribunal, la llei persegueix un objectiu polític concret (rebaixar tensions i afavorir la reconciliació) i, en termes generals, respecta principis com la tutela judicial efectiva, la seguretat jurídica, la igualtat i la no discriminació.

Ara bé, el TJUE també marca límits rellevants. L'amnistia no ha de cobrir conductes que siguin greus violacions de drets humans, i la identificació d'aquests casos correspon als tribunals nacionals. A més, la sentència assenyala que la norma no buida de contingut la lluita contra el terrorisme a la UE (Dir (UE) 2017/541), perquè els supòsits més greus queden fora i es manté el principi de primacia del Dret de la Unió.