Delicte de revelació de secrets

L'Audiència Nacional (AN) va analitzar un cas força cridaner: a una assessora d'un càrrec polític li van robar el mòbil en un local públic. Dins del telèfon hi havia material molt sensible, fotos íntimes, dades bancàries, converses privades i documents interns del partit relacionats amb l'activitat parlamentària. Temps després, algú va enviar de forma anònima a un grup de comunicació la targeta de memòria del mòbil. Dos periodistes van descarregar-ho tot, van revisar els arxius i van fer una còpia completa. Al final, el president del grup va decidir no publicar res i va avisar al polític, que va accedir al contingut i es va quedar amb la targeta durant un temps sense informar a la propietària, fins que li va tornar.

La qüestió es va complicar més quan aquests periodistes van lliurar una còpia a l'acusat, que era comissari de policia i feia tasques d'"intel·ligència" (gestió de fonts i captació d'informació). No tenia cap investigació assignada sobre aquest partit ni sobre els seus dirigents, i a més no va informar els seus superiors. Segons la sentència, el comissari va fer servir aquest material i se'l va passar a periodistes de la seva confiança perquè publiquessin informacions destinades a desacreditar el partit i al seu secretari general. Fins i tot després de jubilar-se, aquestes publicacions van continuar. En un registre al seu domicili, la policia va trobar un disc dur i llapis de memòria amb informació que coincidia amb la de la targeta robada.

En el judici, inicialment també es va acusar els periodistes, però els querellants van retirar l'acusació i els van perdonar, i el Fiscal també va retirar els càrrecs contra ells, així que el procés va continuar només contra el comissari. La defensa va intentar anul·lar actuacions per diverses raons (competència, cadena de custòdia, autenticitat digital, etc.), però la Sala ho va rebutjar. El tribunal va donar per provat l'origen del material (inclosa la coincidència de "hash") i va concloure que hi va haver un delicte de descobriment i revelació de secrets comès per funcionari públic (per aprofitar el seu càrrec per accedir i difondre informació privada sense autorització). Tot i que es va apreciar l'atenuant de dilacions indegudes (van passar uns 10 anys), se'l va condemnar a presó, multa i inhabilitació, i a indemnitzar als querellants, responent l'Estat de forma subsidiària per exercici anormal de funcions públiques.